Que hi arriba setembre.....

Ara que tots anem caguera per sequia, ara que ja podem mirar cap arrere, ara que ja ens falten unes quantes neurones més..... Ara es quan hi ha que apretar més per deixar constancia de que hem sobreviscut a tots els cubates del meu amic Jack, i de l'altre que li diuen Cerol i de l'altre..... aixi que ja sabeu, si no podeu més, pareu agafeu aire, i torneu-vos a tirar a la picina que la tinc pleneta de burret.

Adeus cacaus........